Jesús Huguet i Serrano, prevere de la diòcesi de Solsona, 1932-2012.
Aquest és el sentit del silenci i de la pregària: entrar en el nostre interior, on Déu ens espera sempre.
No creiem que es pugui dir que hagi entès ben bé què vol dir ser cristià aquell que no va mai a missa, que no es reuneix mai amb Jesús i els seus germans a la taula de l'Eucaristia.
Cada setmana rebem l'Amor -si som de missa dominical- i tenim després set dies per repartir-lo.
Per a un cristià la creu de Jesús ocupa el centre de l'univers, és la font de salvació.
Per l'admissió a la confirmació, s'haurien d'exigir almenys aquestes dues coses: aprendre a pregar i posar-se en camí.
Aprendre a pregar suposa la descoberta personal de Déu.
La crisi actual és per als creients una crida a la humilitat i a l'autenticitat.
Tots som Església i tots hem de sentir-nos responsables de les coses de l'Església.
Com a creient, no puc deixar de fer-me aquesta reflexió: si tots admirem la saviesa d'aquests científics que han arribat a desxifrar la composició d'un cromosoma, com serà la saviesa d'Aquell que els ha creat? Sentireu dir segurament que tot és fruit de l'atzar. Però ja deia Voltaire que l'atzar no és res. I el mateix premi Novel J. Monod reconeixia que recórrer a l'explicació de l'atzar equival a una simple declaració d'ignorància.
Tots els valors que ens pot oferir el budisme, no els tenim en grau eminent al Sermó de la Muntanya? (Evangeli de Mateu capítols 5-7)
Veniu Esperit Sant! Doneu-nos un cor bo i una mirada neta.
